Water Fountain" cold cold" ;: aigua potable produïda fa mil anys, i Leonardo da Vinci" va vendre" en Renaixement
La font no és el resultat de la civilització moderna. S'ha desenvolupat durant milers d'anys i ha format característiques riques i diverses amb diferents cultures regionals. Avui en dia, les fonts ja no són el lloc on la gent atrau l'aigua, sinó que es converteixen en paisatges i fites urbanes.
1. Solia ser una ingesta d’aigua per als residents urbans
GG quot; Font" sol ser un paisatge natural, ara es refereix principalment al ruixador amb funció d'ús o funció de paisatge que està dissenyat i construït manualment. Quan viatgeu a Europa, trobareu que moltes ciutats tenen fonts diverses. A més, a la cultura europea, les fonts tenen un estat elevat, que no està disponible en altres cultures. Per exemple, al patrimoni cultural mundial, el famós Palau de Versalles, hi ha més de 1400 fonts al jardí posterior.
Per què les fonts" abundants" a Europa? Segons la investigació d’historiadors, tot i que avui en dia les fonts' s fonamentals formen part majoritàriament de l’arquitectura del paisatge, abans de l’aparició de la civilització industrial, les fonts no eren només una mena de decoració, sinó l’única manera de proporcionar una confiança fresca. l'aigua estable, que era la principal font d'aigua potable dels antics residents europeus, per la qual cosa van tenir un paper important a la vida. A més, es va utilitzar per a sacrificis, pregàries i activitats commemoratives, que van combinar perquè la font es convertís en una part important de la història arquitectònica europea. Es pot dir que la font és el representant de" vida pública" a Europa i el símbol de l’espai públic urbà.
Antigament, on hi havia fonts, també es demostrava que la zona era pròspera i poderosa. Perquè si no hi ha una font d’aigua fiable i duradora a la ciutat, cap tribu pot sobreviure durant molt de temps, de manera que el brollador natural o el riu subterrani exposat es converteix en la primera opció per a les persones.
La majoria dels primers grups humans es van reunir a prop de la riba del riu i, amb l’augment de la població, van haver de traslladar-se a la vasta zona plana. En aquest moment, primer han d’aprendre a transferir i controlar el cabal d’aigua a l’interior de l’assentament.
Antigament, el millor sistema de desviació d’aigua era la rasa. El primer fossat del món' descobert pels arqueòlegs és un canalització subterrània a l’antiga Pèrsia fa més de 6000 anys, que s’utilitza per conduir l’aigua a pobles baixos. Al voltant del 2000 aC, els mesopotàmics van aprendre a construir els seus rengles per desviar l'aigua de les séquies. Al mateix temps, els antics grecs utilitzaven trinxeres de pedra i canonades d'argila per formar un laberint com el sistema de canonades, que conduïa l'aigua de pluja al dipòsit i reomplí les reserves d'aigua subterrània properes.
Segons les investigacions actuals, els etruscs al mig d’Itàlia van ser els primers a construir fonts a les seves residències. Van construir petites fonts per agafar aigua localment, cosa que va deixar que les fonts sortissin dels forats de pedra contínuament. D'altra banda, també van inventar el sistema de drenatge urbà, que té un lloc en la història de la civilització humana.
En els milers d'anys de desenvolupament, els antics van millorar gradualment la tecnologia de construcció de canals, preses i canals. Les primeres fonts artificials a gran escala van començar a l'antiga Roma, i hi va haver 1200 fonts al segle IV d.C.
Les fonts antigues es van formar mitjançant la reconstrucció de les fonts d'aigua existents. A diferència d’altres civilitzacions antigues desenvolupades al llarg del riu, els romans no atenien passivament el terreny, sinó que construïen creativament canals elevats. La primera es va construir a 312 aC, amb una longitud total d’uns 15 quilòmetres. Pot portar fonts d’aigua properes a la ciutat. Durant els segles següents, es van construir més d'una dotzena de canals elevats similars a prop de Roma, que van des de deu a quilòmetres fins a desenes de quilòmetres.
Per què apareix aquest tipus de subministrament d’aigua urbà? Els experts creuen que Roma, coneguda amb el nom de GG, ciutat de set turons GG, està construïda sobre set turons a la plana de la part inferior del riu Tíber. La seva font d’aigua depèn principalment de fonts, llacs i rius propers, cosa que fa inconvenient el transport d’aigua. Amb l’augment de la demanda d’aigua de la població, l’aigua emmagatzemada a la ciutat s’ha d’enviar a Roma i emmagatzemar-la al dipòsit d’aigua elevat de la ciutat. A la ciutat, hi ha canonades de pedra, fusta, argila, cuir i materials metàl·lics, a través dels quals es transporta l’aigua a les fonts. La pressió de l’aigua d’aquestes rases prové de la gravetat i la intensitat del cabal depèn de la caiguda als dos extrems de la canonada. L’aigua del dipòsit i del canal elevats d’aigua genera un cabal d’aigua a alta pressió a través del talús, cosa que pot crear un efecte font en un lloc inferior. L’espai obert perquè la gent faci cua per l’aigua forma una plaça amb font com a tema. Fins al moment, encara es conserven més de 3000 fonts, grans i petites a la ciutat romana, i es conserva l'antiga canalització de desviació d'aigua.
2 fonts a través de pujades o baixades
Malauradament, a l’edat mitjana, amb les contínues guerres a Europa, el sistema públic de subministrament d’aigua gairebé va desaparèixer. La majoria de les fonts públiques estaven abandonades i només apareixien en obres literàries o jardins privats.
Durant el Renaixement, Europa va començar a reconstruir la font com a edifici públic, principalment com a escultura i decoració. En aquest període, la font es va combinar majoritàriament amb estàtues, columnes, piscines i altres paisatges, com el quoc GG; sendera Baiquan" de la vil·la italiana ISTE, el canal de la font de la prestadora i el GG; mussol i ocell" font de les finques d’est. Especialment a Roma, la gent posa més atenció en la funció de decoració d’articles que en la funció pràctica. S’està de moda' posar fonts en edificis. Fins i tot Leonardo da Vinci ha estat involucrat en el disseny de fonts. En aquest ambient, Roma s’ha convertit en el famós quot de GG; Actualment, un gran nombre de fonts belles als carrers de Roma es van construir principalment al segle 15 fins al 18 segle.
Des del 17 th al 18 segle, les fonts eren molt populars a Europa, com les fonts del déu solar a França i les fonts de la cascada a Alemanya. L’amor europeu a les fonts va acompanyat d’influència cultural. A tot Europa, hi ha moltes fonts amb el tema de Neptú. Només a Itàlia, hi ha sis anomenats" fonts de Neptú" ;.
De fet, en els primers dies de la revolució industrial, les grans ciutats en expansió ràpida també van ampliar els nous canals de subministrament d'aigua per a la nova població. Al final del segle 18, l'aigua dolça a Londres es va treure manualment del Tàmesi per tres empreses d'aigua i després es van transportar a zones residencials. Però d'aquesta manera és molt fàcil contaminar la qualitat de l'aigua i diversos brots de malalties infeccioses a gran escala. Després d'haver après les lliçons, el govern de la ciutat de Londres va tornar a obrir l'antiga via de subministrament d'aigua de font. Es van construir centenars de fonts a la carretera en zones densament poblades. El cabal d’aigua provenia de les canonades d’aigua potable subterrània i finalment va conduir al riu Tàmesi. Aquestes fonts d’aigua són molt populars. El dia que es va utilitzar la primera font, gairebé 10000 persones van venir a prendre aigua. Als cinc anys després de 18 60, Londres va invertir fortament en la construcció del primer sistema de drenatge d'aigües residuals de la història del desenvolupament urbà. Aleshores, no es tenia idea del tractament de les aigües residuals, de manera que les aigües residuals urbanes es van descarregar a la canonada de desguàs subterrània i finalment a un tros de deixalles.
Fins més tard, el sistema d’aigua de l’aixeta va anar madurant gradualment i la funció d’abastament d’aigua de les fonts es va debilitar. Les fonts modernes es construeixen principalment per proporcionar decoració en llocs públics i ocasionalment refredar el terreny.
3. L'energia elèctrica va canviar la intenció original de la font
Després de la popularització de l’energia elèctrica, la bomba elèctrica ha canviat completament el quot original de GG; mission" de la font.
La font amb la bomba elèctrica és com un cavall desbocat. Es poden polvoritzar gran quantitat de masses d'aigua. L’alçada de ruixat i el disseny de modelatge tenen més marge. Des de llavors, les persones' l'atenció s'ha desplaçat gradualment a l'alçada i la forma de la font, més que al lloc d'aigua potable.
Després de la revolució elèctrica, els dissenyadors van començar a intentar afegir il·luminació elèctrica al paisatge aquàtic de la font, afegint un toc de llum a la nit. A 1893, a la World Expo de Chicago, els dissenyadors van mostrar la primera font elèctrica, la font del monument a Columbus. Al bell mig de la font es troba tallada en forma de nau. Al voltant de la gran piscina hi ha estàtues de sirenes i elfs. Hi ha 300 guèisers al costat de la nau. La columna d’aigua supera fins a 50 metres. Es tracta de' alimentat per quatre enormes bombes elèctriques. A la nit, llums de colors parpellegen a la columna d'aigua, i un arc de Sant Martí apareix a la boira d'aigua. Columbus Memorial Fountain és el primer disseny que aplica la il·luminació de color a les fonts, omplint el buit de la vista nocturna. Aquest canvi s’adapta al nou estil de vida de la gent de l’era industrial i el disseny de la font s’ha convertit gradualment en un mitjà potent de disseny d’espais públics urbans.
Amb el progrés dels temps, el desenvolupament continu de la industrialització de la informació i l’auge de la font de la música, no només és una festa de visió de llum i ombres, sinó també una gran satisfacció de l’oïda. A 1930, un alemany va proposar per primera vegada el concepte de font musical, però només va construir petites fonts davant dels grans magatzems i restaurants. Fins a 1952, a l’exposició industrial de Berlín Oest, un nord-americà va veure l’actuació de la font musical i la va tornar a la sala de música de la ràdio de Nova York. Un any després, la font musical va debutar als Estats Units i va obtenir un gran èxit. Des d’aleshores, la font de la música ha anat al món.
En poques paraules, la font musical és utilitzar música o reproducció en directe com a senyal de control. L’equip de control canvia boquilla, bomba elèctrica i llum segons els canvis d’aquests senyals. Una bona font de música es convertirà en un lloc o referent escènic influent de la ciutat." Fonts de ball" al Japó i GG; Waltz Dance fonts" als Estats Units es pot ballar amb la melodia de la música sota la il·luminació de llums de colors; Fonts del llac Canberra Griffin a Austràlia, fonts d’aigua de Dubai, fonts de Seattle Park, etc., juntament amb quotacions GG; Blue Rhapsody" i GG, Symphony GG, etc., han format un paisatge de fonts molt infeccioses.
Però la bellesa és bellesa. Alguns experts també suggereixen que les fonts musicals que es basen íntegrament en l'electricitat per produir efectes del paisatge aquàtic són productes d'alt consum energètic, consum d'aigua i gran ocupació de la terra. Hi ha qui ha calculat que, a més dels milions de iuans gastats en les obres principals quan es van construir, es consumirà 1000 hores quilowatts d'electricitat cada mitja hora després de l'obertura. Per exemple, la feliç font de Calcuta, una font musical al parc de Maidan construïda per la companyia de subministrament d'energia de Calcuta a 1991, va ser criticada i denunciada poc després de la seva creació. La raó és que la ciutat índia es troba en un caos a causa del racionament elèctric, per la qual cosa moltes persones pobres no poden demostrar-ho, encara que juguin, i la companyia de subministrament d'energia s'atreveix a desaprofitar, de manera que la font era es va tancar ràpidament i es va abandonar It' No va ser' fins que 2012 es va obrir la font del ball.
4. El mètode més antic de fonts artificials a la Xina
En la història de la Xina, la forma més important de font d’aigua és l’explotació d’aigües subterrànies. De vegades, les instal·lacions d’emmagatzematge d’aigua, com la piscina Huaqing, es construeixen directament a prop de fonts de muntanya. És poc freqüent veure una font des d'un llarg camí cap a la ciutat, de manera que la història de la font és més curta que la d'Occident.
Les primeres fonts artificials a la Xina es van construir davant dels edificis occidentals de Yuanmingyuan des del 12 th fins el 24 any nou del regnat de Qianlong' s. Respectivament, es diuen" interès armònic"," Dashuifa" i" Haiyantang&;. Els dissenyadors són el missioner francès Jiang Youren i el missioner italià Lang brillant. La forma arquitectònica és d’estil barroc a la fi del renaixement d’Europa, però encara hi ha molts mètodes tradicionals xinesos en el jardí i la decoració arquitectònica.
Xiqiqu és el primer edifici construït a la tardor del 16 any nou del regnat de Qianlong' El seu cos principal és de tres plantes. Al sud de l'edifici hi ha una font d'aigua amb forma de Begonia a gran escala. Hi ha una font composta per oca de coure, ovelles de coure i peixos de pedra de cua de gir occidental. Als costats esquerre i dret de l’edifici, la sala octogonal és el lloc on s’interpreta música xinesa i occidental.
Dashuifa és la font més espectacular de la torre occidental. L’edifici té forma de nínxol, semblant a l’obertura d’una porta. Hi ha un gran lleó' s al cap sota l’aigua, formant una cortina d’aigua de set capes. A la part davantera i inferior hi ha una piscina el·líptica de ruixat de crisantem. Al centre de la piscina, hi ha un cérvol sika de coure que ruixa l'aigua vuit cops dels bàculs. A banda i banda, hi ha deu gossos de coure que ruixen aigua de la boca, directament sobre el cos del cérvol' s, esquitxant capes d'esprai. Conegutment com a quot de GG; deu gossos perseguint cérvols GG; Davant del gran mètode d’aigua, hi ha una enorme torre de ruixat d’aigua a l’esquerra i a la dreta. La torre és quadrada i té 13 pisos. La part superior brolla aigua. Hi ha 88 canonades de coure al voltant de la torre, que poden ruixar aigua juntes. Es diu que si s’obren totes les fonts seran com inundacions. Es pot imaginar el grau espectacular.
La sala Haiyan està formada per l’edifici principal i el posterior edifici d’emmagatzematge d’aigua en forma d’I. És el jardí d'estil europeu més gran del jardí de Yuanmingyuan. Va ser construït l'any 24 any de Qianlong. Hi ha brots d'aigua en cascada a la part esquerra i dreta de la sala Haiyan. Sota les escales hi ha una gran font d’aigua. Les estàtues de bronze dels dotze animals del zodíac xinès estan disposades en una cotització de GG; vuit" forma a l’esquerra i a la dreta de la font. Tots els dies i la nit a les 12 hores, pel dotze zodíac per torn, aerosol, conegut generalment com a GG, rellotge d'aigua." ;. L’edifici del darrere de la sala Haiyan és un preu de GG; I" edifici en forma de plataforma. Hi ha petites fonts al sud i al nord de l’edifici. També és un edifici de subministrament d'aigua per a fonts properes. Els extrems Est i Oest de l'edifici són sales de camions d'aigua per a l'aixecament d'aigua. La part mitjana està construïda en una plataforma alta amb maons i pedres, sobre la qual hi ha una piscina d'emmagatzematge d'aigua per subministrar aigua per a les fonts circumdants. Per evitar que es faci servir una placa d’estany al dipòsit d’emmagatzematge d’aigua
